Avui, just mig any després de la pèrdua de l'Eira, hem tornat a perdre un embaràs. Un cop més, les nostres il.lusions s'han quedat en això, en il.lusions.
El pols amb la maternitat, un altre cop hem perdut. Ja són 3 a O. I no podem més...
Tantes preguntes que no tenen resposta. Tan cansament, tanta desesperació, tan dolor...
Avui, un petit Fesolet, ens ha deixat. Ja saps... t'esperen les teves "germanetes", que et cuidaran com ho haguéssim fet nosaltres aquí.
Us estimem molt a tots tres. Aquí sempre hi sereu presents, a casa dels vostres pares.
http://www.youtube.com/watch?v=RBumgq5yVrA
US ESPERÀVEM.../ OS ESPERÁBAMOS...
DEDICAT ALS NOSTRES QUATRE ANGELETS: L'ÀURIA, L'EIRA, LA NOSTRA MARIETA I EN FESOLET. US PORTAREM SEMPRE AL COR.
Translate
dilluns, 17 de juny del 2013
dissabte, 18 de maig del 2013
T'HO DEVIA....
Sí, Eira meva. T'ho devia... Han passat ja 5 mesos des de la teva pèrdua, des de que com amb la teva germana ens vam haver de dir adéu. I et trobo a faltar, a tu també, molt. Cert és, que el teu dol és molt diferent... Ja saps, la mama ja tenia "experiència" i per tant, les coses avancen més depressa. Però tu també t'ho mereixes tot. Només et volia dir que t'estimo i t'estimaré sempre i que tu ets i seràs la meva princeseta petita.
La gent es pensa que estic malament, que estic boja, per recordar-vos, per pensar molt sovint amb vosaltres. Però no entenen que formeu part de la meva vida i que sou les meves nenes, potser les úniques que tindré i jo vull fer-vos present en tot moment, perquè per mi hi heu estat des del primer moment que vaig veure les dues ratlletes al test d'embaràs.
T'estimo princesa. M'agrada imaginar-te al costat de la teva germana gran, que sempre et protegeix.
T'estima, la mama.
______________________________________________________________________________
Sí, mi Eira, te lo debía... Han pasado ya 5 meses de tu pérdida, des de que como con tu hermana, nos tuvimos que decir adiós. Y te echo de menos, a ti también, y mucho. Cierto es, que tu duelo es muy distinto... Sabes que mamá ya tenía "experiencia" y por lo tanto, las cosas avanzan más rápidas. Pero tú también te lo mereces todo. Sólo quería decirte que te quiero y te querré siempre y que eres y serás mi princesa pequeña.
La gente se piensa que estoy mal, que estoy loca, por recordaros, por pensar muy a menudo en vosotras, pero no pueden entender que formáis parte de mi vida y que sois mis niñas, quizás las únicas que voy a tener y yo quiero haceros presentes en todo momento, porqué para mí habéis existido desde el primer momento que vi las rayitas en el test de embarazo.
Te quiero princesa. Me gusta imaginarte al lado de tu hermana mayor, que siempre te protege.
Te quiere, mamá.
La gent es pensa que estic malament, que estic boja, per recordar-vos, per pensar molt sovint amb vosaltres. Però no entenen que formeu part de la meva vida i que sou les meves nenes, potser les úniques que tindré i jo vull fer-vos present en tot moment, perquè per mi hi heu estat des del primer moment que vaig veure les dues ratlletes al test d'embaràs.
T'estimo princesa. M'agrada imaginar-te al costat de la teva germana gran, que sempre et protegeix.
T'estima, la mama.
______________________________________________________________________________
Sí, mi Eira, te lo debía... Han pasado ya 5 meses de tu pérdida, des de que como con tu hermana, nos tuvimos que decir adiós. Y te echo de menos, a ti también, y mucho. Cierto es, que tu duelo es muy distinto... Sabes que mamá ya tenía "experiencia" y por lo tanto, las cosas avanzan más rápidas. Pero tú también te lo mereces todo. Sólo quería decirte que te quiero y te querré siempre y que eres y serás mi princesa pequeña.
La gente se piensa que estoy mal, que estoy loca, por recordaros, por pensar muy a menudo en vosotras, pero no pueden entender que formáis parte de mi vida y que sois mis niñas, quizás las únicas que voy a tener y yo quiero haceros presentes en todo momento, porqué para mí habéis existido desde el primer momento que vi las rayitas en el test de embarazo.
Te quiero princesa. Me gusta imaginarte al lado de tu hermana mayor, que siempre te protege.
Te quiere, mamá.
dimecres, 17 d’agost del 2011
LUCIA
Ahir va ser un dia molt trist per totes les companyes del SUA.
Els pares de la Lucia ens explicaven que la Lucia havia nascut el 4 d'agost a les 23 setmanes i que havia mort dilluns a la matinada, després d'haver lluitat molt i molt.
Per què la vida ha de ser tan injusta? Per què aquests pares han hagut de pasar 3 vegades pel mateix patiment, la pèrdua d'un fill?
La Lucia era molt especial per totes nosaltres, com tots els petits que van arribant al fòrum, perquè nosaltres vivim l'embaràs dia a dia a través dels comentaris de les seves mares, i sabem tota l'esperança i els nous desitjos que posen en els nous embarassos... Aquests embarassos són tan importants per les que venim després, per les que hem tingut les pèrdues més tard... i llavors la vida, els fot una altra trompada.
No hi ha dret...
No tinc més paraules, només una abraçada molt forta per la Lucía i pels seus pares.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Ayer fue un día muy triste para las compañeras del SUA.
Los padres de Lucía nos contaban que Lucía había nacido el 4 de agosto a las 23 semanas y que había muerto el lunes de madrugada, después de haber luchado mucho.
Por qué la vida tiene que ser tan injusta? Por qué estos padres han tenido que pasar 3 veces por el mismo sufrimiento, la pérdida de un hijo?
Lucía era muy especial para todas nosotras, como todos los pequeños que van llegando al foro. Porqué nosotras vivimos el embarazo día a día, a través de los comentarios de sus mamás y sabemos toda la esperanza y el deseo que se pone en un nuevo embarazo. Estos embarazos son tan importantes para las que venimos después, para las que hemos tenido las pérdidas más tarde... y luego la vida les da otro golpe.
No hay derecho...
No tengo más palabras, sólo un abrazo muy fuerte para Lucía y sus papás.
Els pares de la Lucia ens explicaven que la Lucia havia nascut el 4 d'agost a les 23 setmanes i que havia mort dilluns a la matinada, després d'haver lluitat molt i molt.
Per què la vida ha de ser tan injusta? Per què aquests pares han hagut de pasar 3 vegades pel mateix patiment, la pèrdua d'un fill?
La Lucia era molt especial per totes nosaltres, com tots els petits que van arribant al fòrum, perquè nosaltres vivim l'embaràs dia a dia a través dels comentaris de les seves mares, i sabem tota l'esperança i els nous desitjos que posen en els nous embarassos... Aquests embarassos són tan importants per les que venim després, per les que hem tingut les pèrdues més tard... i llavors la vida, els fot una altra trompada.
No hi ha dret...
No tinc més paraules, només una abraçada molt forta per la Lucía i pels seus pares.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Ayer fue un día muy triste para las compañeras del SUA.
Los padres de Lucía nos contaban que Lucía había nacido el 4 de agosto a las 23 semanas y que había muerto el lunes de madrugada, después de haber luchado mucho.
Por qué la vida tiene que ser tan injusta? Por qué estos padres han tenido que pasar 3 veces por el mismo sufrimiento, la pérdida de un hijo?
Lucía era muy especial para todas nosotras, como todos los pequeños que van llegando al foro. Porqué nosotras vivimos el embarazo día a día, a través de los comentarios de sus mamás y sabemos toda la esperanza y el deseo que se pone en un nuevo embarazo. Estos embarazos son tan importantes para las que venimos después, para las que hemos tenido las pérdidas más tarde... y luego la vida les da otro golpe.
No hay derecho...
No tengo más palabras, sólo un abrazo muy fuerte para Lucía y sus papás.
dimarts, 26 de juliol del 2011
dissabte, 16 de juliol del 2011
dimecres, 6 de juliol del 2011
4 mesos i amb molta més força
Àuria, ahir va fer 4 mesos que et vam perdre. El dolor és diferent. No t'oblidem i parlem molt sovint de tu, però ja podem fer-ho amb algun somriure, no tot són plors.
Et vull agrair tota la força que m'has donat per tirar endavant. Per fer-me gran, per adonar-me de moltes coses i per sentir-me encara molt més orgullosa del que sóc i com sóc. I sobretot, sentir-me orgullosa d'haver estat la teva mare.
T'estimo petita! Gràcies.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Àuria, ayer hizo 4 meses de tu pérdida. El dolor es diferente. No te olvidamos y hablamos muy a menudo de ti, pero ya podemos hacerlo con alguna sonrisa, no todo son llantos.
Te quiero agradecer toda la fuerza que me has dado para seguir adelante. Por hacerme mayor, para darme cuenta de muchas cosas y por sentirme todavía más orgullosa de lo que soy y como soy. Y sobretodo, sentirme orgullosa de haber sido tu madre.
Te quiero petita! Gracias.
Et vull agrair tota la força que m'has donat per tirar endavant. Per fer-me gran, per adonar-me de moltes coses i per sentir-me encara molt més orgullosa del que sóc i com sóc. I sobretot, sentir-me orgullosa d'haver estat la teva mare.
T'estimo petita! Gràcies.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Àuria, ayer hizo 4 meses de tu pérdida. El dolor es diferente. No te olvidamos y hablamos muy a menudo de ti, pero ya podemos hacerlo con alguna sonrisa, no todo son llantos.
Te quiero petita! Gracias.
diumenge, 19 de juny del 2011
Nostàlgia/Nostalgia
Aquest matí a un programa de la tele ha sonat aquesta cançó.
No sé perquè, però des de la pèrdua no l'havia tornat a buscar més per escoltar-la.
És la cançó que escoltava a totes hores quan estava embarassada. Quan l'he sentit el primer que he fet és posar-me la mà a la panxa i somriure, recordant que bé em sentia quan l'Àuria estava a la meva panxa i li explicava moltes coses.
Un altre passet. No ha caigut cap llàgrima.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Esta mañana en un programa de la tele que ponen vídeos, ha sonado esta canción.
No sé si conscientemente o inconscientemente no la había vuelto a buscar des de la pérdida para poder oírla.
Es la canción que escuchaba a todas horas cuando estaba embarazada. Al oírla lo primero que he hecho es ponerme la mano en la barriga y he sonreído, recordando lo bien que me sentía con Àuria dentro de mí y la de cosas que le contaba.
Otro pasito. No ha caído ninguna lágrima.
No sé perquè, però des de la pèrdua no l'havia tornat a buscar més per escoltar-la.
És la cançó que escoltava a totes hores quan estava embarassada. Quan l'he sentit el primer que he fet és posar-me la mà a la panxa i somriure, recordant que bé em sentia quan l'Àuria estava a la meva panxa i li explicava moltes coses.
Un altre passet. No ha caigut cap llàgrima.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Esta mañana en un programa de la tele que ponen vídeos, ha sonado esta canción.
No sé si conscientemente o inconscientemente no la había vuelto a buscar des de la pérdida para poder oírla.
Es la canción que escuchaba a todas horas cuando estaba embarazada. Al oírla lo primero que he hecho es ponerme la mano en la barriga y he sonreído, recordando lo bien que me sentía con Àuria dentro de mí y la de cosas que le contaba.
Otro pasito. No ha caído ninguna lágrima.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
