Translate

dimarts, 7 de juny del 2011


Positiu!

La nostra història amb l'Àuria va començar el divendres 11 de febrer de bon matí. Positiu! No ens ho podíem creure. No hi havia símptomes. Va ser una barreja de sentiments, d'emocions. Per una banda el pensar, ostres, serem pares, per l'altra en sabrem???

De bon principi tot va anar no com ho havíem esperat. A partir del 14 de febrer vaig començar a estar de baixa per pèrdues i no ens podíem arriscar a que hi hagués un abort.

Les pèrdues van millorar durant uns dies, però es van tornar a repetir.

Mentrestant, anàvem fent plans de com serien el nostre fill o filla. Morenassos? Amb els ulls verds del pare???? Amb el caràcter fort de la mare?

Estàvem plens d'il.lusions, fent plans, per aquell petit o petita que havia d'arribar a casa.

Els dies passaven i les pèrdues continuaven, però jo em cuidava com mai havia fet, només perquè estiguessin a gust dins la meva panxona. I els parlava i els deia que tot aniria bé, que nosaltres els estimàvem molt i que teníem molts plans per fer tots junts.

Petons a la panxona, carícies... plens d'il.lusions.

--------------------------------------------------------------------------------------------------
Nuestra historia con Àuria empieza el viernes 11 de febrero por la mañana. Positivo! No nos lo podíamos creer. No había síntomas. Fue una mezcla de sentimientos, emociones. Por un lado el pensar, vaya, seremos padres y por el otro, sabremos hacerlo?

Des del principio las cosas no fueron como esperábamos. A partir del 14 de febrero empecé con mi baja por pérdidas. No nos podíamos arriesgar a que hubiera un aborto.

Las pérdidas mejoraron durante unos días, pero luego se repitieron.

Mientras, íbamos planeando como sería nuestro hijo o hija. Morenos? Con los ojos verdes de su padre? Con el carácter fuerte de su madre?

Estábamos llenos de ilusiones, haciendo planes para el pequeño o pequeña que tenía que llegar a casa.

Los días pasaban y las pérdidas continuaban, pero yo me cuidaba como nunca había hecho, sólamente para que se encontraran a gusto en mi tripita. Y les hablaba y les decía que todo iría bien, que los queríamos mucho y que teníamos muchos planes para los 3 juntos.

Besitos en la tripita, carícias... llenos de ilusión.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada